CARRERS

DEL BARRI:

Carrer del Nord:

El carrer del Nord situat al Nord-Oest del poble de Vilassar de Dalt, durant molts anys va delimitar el final del poble de Vilassar i el començament de la Serralada del litoral.

Carrer Dr. Emili Masriera i Guardiola:

El Doctor Emili Masriera i Guardiola va ser un metge eminent, fill de Josep Masriera i  Soqué, i de  Felipa Guardiola Comas  de Vilassar de Mar on s'esposaren el 1879. El 1880 marxà a Xile i s'estableix com a metge a les mines de Carbó de Lota, on es doctorà en farmàcia l'any 1881. Amb la seva esposa tingué nou fills, dels quals quatre es dedicaren a la medicina. Josep s'establí a Premià de Mar, Felip i Guillem a Vilassar de Mar i l’ Emili a Vilassar de Dalt.

Carrer Àngel Guimerà:

Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a l'acabament del segle XIX.

Carrer Dr. Lluis Folch i Camarasa:

Lluís Folch i Camarasa (Barcelona 1913 - 1999) fou un metge i pedagog català, fill de Lluís Folch i Torres. Es llicencià en medicina i s'especialitzà en trastorns psicològics, socials o educatius de la infància i de l'adolescència. El 1941 fou fundador i director dels serveis de psiquiatria infantil de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau fins al 1980, i de l'Hospital de Sant Joan de Déu el 1960-1962. El 1952 fou un dels co-fundadors de la Societat de Neuropsiquiatria Infantil, juntament amb Josep Solé, Jeroni de Moragas i Júlia Coromines. També fou professor de la Universitat de Barcelona del 1956 al 1982. El 1990 fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans i president d'honor de la Societat Catalana de Pedagogia. El 1985 va rebre el Premi a la Solidaritat Marta Moragas, el 1988 rebé la Medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya i el 1993, la Creu de Sant Jordi

Cami de la Costa:

El Camí de la Costa comença dins del nucli urbà de Vilassar, es la ruta natural per accedir al parc de la Serralada del Litoral, el qual travessa per Can Cortada i enfila la pujada cap a la Ruaixa. El camí de baixada és per la font d’en Colomer i arriba a Can Villar, al peu de la Riera Salvet, i enfila cap a Can Boquet, passant per la finca de les Ginesteres.

Passatge Ermites:

El passatge de les Ermites, és un encantador i curt carrer que uneix el carrer Àngel Guimerà amb el camí de La Costa a l'oest del poble de Vilassar de Dalt.

Carrer Sants Martirs:

Aquest carrer ens fa saber i ens recorda la  història dels Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt, que ens narra que el 6 de novembre de 1614 l'arquebisbe de Càller, capital de l'illa de Sardenya que ara és coneguda pel nom italià de Cagliari, i de domini del Mediterrani per la Corona de Catalunya i Aragó, va succeir un fet que tindria conseqüències futures per al nostre poble de Vilassar, i el vilassarenc Salvador Riera es trobava a la ciutat com a funcionari del virrei Alfons d’Erill. Gràcies al seu interès i esforç, el 1623 va obtenir del prelat esmentat anteriorment, un bon nombre de les restes localitzades dels Sants Màrtirs, les que va donar al poble del que era fill, Vilassar de Dalt.

Carrer Sant Ramón:

Ramon Nonat (Portell, 1204 - Cardona, 1240) fou un religiós mercedari i cardenal. La tradició l'anomena Nonat (que no ha nascut) perquè va ser extret del cos de la seva mare, que havia mort el dia anterior, fent servir una arma de tall (el que pot recordar una cesària); això va ocórrer al Portell l'any 1204. Estava emparentat amb la família noble dels Cardona, i fou el senyor de Cardona qui, amb la seva espasa o daga feu néixer el nadó. A la casa on va néixer s'aixecà la capella Sant Ramon de Portell, i en la seva llinda es pot llegir: "Ací és nat Sant Ramon Nonat".

Carrer del Marquès de Barberà:

El Marquesat de Santa Maria de Barberà és un títol nobiliari creat el 12 de juliol de 1702 pel rei Felip V d'Espanya a favor de Josep Galceran de Pinós-Santcliment i Rocabertí, fill de Josep Galceran de Pinós-Santcliment, senyor de Santa Maria de Barberà, i de la seva segona muller Maria de Rocabertí, Baronessa de Montbui i Baronessa de Rialb. Se li va concedir la Grandesa d'Espanya el 18 d'agost de 1707, però no anava lligada amb el títol. Va ser Ferran VII qui el 1813 va atorgar la Grandesa d'Espanya al títol. El títol es va rehabilitar el 1968  amb Grandesa d'Espanya a favor de Joaquín de Sarriera y Losada, essent el desè Marquès de Santa Maria de Barberà. La seva denominació fa referència a la localitat catalana de Barberà del Vallès, antigament coneguda com a Santa Maria de Barberà. Aquest marquesat té en la seva propietat el Castell de Vilassar, a Vilassar de Dalt.

Riera de Targa:

La Riera de Targa és un dels eixos vertebradors del nucli de Vilassar més importants. La Riera de Targa neix al vessant meridional de la Serralada Litoral, a la zona de Les Ginesteres i travessa el terme de nord-oest a sud-est, fins trobar-se, a l'alçada de Can Maians, amb la Riera de Salvet. Des d'aquest punt fins al mar  pren el nom de Riera de Vilassar. Al seu pas pel municipi ha anat configurant l'espai i l'urbanisme en les diferents èpoques de creixement, condicionant la vida del poble i el seu desenvolupament.

Placeta Barbarà:

Es troba al bell mig del carrer del Marquès de Barberà, i des d'ella surten dos carrers: el de la font de la Teula i el carrer Sant Ramon, i és on es troba la porta  d'entrada del castell.

Carrer Pau Piferrer:

Pau Piferrer i Fàbregas (Barcelona, 1818 – 25 de juliol de 1848^]) fou un escriptor i periodista català.

Carrer Balcons:

Carrer de les escales Barberà:

Carrer del Notari:

Carrer Sant Miquel:

Carrer Font de la Teula:

CARRERS DE CAN SILVA :

Pg. Pere Calders i Rosinyol

Carrer Pere Calders i Rosinyol

Carrer Esteve Albert i Cort

CARRERS DE CAN ROURA :

Carrer del Avi Riera

Carrre Joan Alavedra

Plaça Pau Casals

Carrer Abat Oliva

Carrer Artail

Carrer Doctor Torró

 La Junta Directiva.                       

Associació de Veïns de Can Banús.

DESCRIPCIÓ

DEL BARRI:

Una de les grans riqueses de Catalunya resideix en la diversitat dels seus pobles i viles, cada un amb la seva pròpia història i caràcter. Així mateix, els barris que conformen aquestes localitats també juguen un paper important en la seva identitat. Can Banús, com a part integral del poble de Vilassar de Dalt, ha deixat la seva empremta en la història de la localitat, i ens agradaria compartir una breu descripció dels carrers, les masies i els edificis singulars que configuren el nostre barri i poble.

Situat al Nord-Oest del municipi de Vilassar de Dalt, a la comarca del Maresme i a la costa, Can Banús es troba a les faldes septentrionals de la serra de Sant Mateu, a prop del parc natural de la Serralada del Litoral. Aquesta zona és travessada per diverses rieres, com la de Vilassar, el camí de la costa i la riera de Targa, aquesta última, desafortunadament, soterrada a la Vila.

El paisatge de Can Banús es caracteritza per la seva vegetació, que abasta des d'alzinars empobrits fins a boscos de pi pinyer i pi blanc, amb petits cultius tradicionals que han anat disminuint amb el pas del temps a causa de la industrialització i la urbanització. En aquest entorn, s'alcen les masies de Can Sabatés, Can Cabanyes i Can Banús, avui dia restaurades, que antigament es dedicaven tant a l'agricultura com a la ramaderia.

Al llarg del segle XVIII, Vilassar de Dalt va viure un important creixement econòmic amb el desenvolupament de la indústria tèxtil, una indústria que també va arribar al barri de Can Banús, propiciada per la proximitat a Barcelona. A mitjans del segle XIX, aquesta indústria era un motor econòmic clau al municipi, tot i que, amb el pas del temps, va començar a decaure amb l'arribada de la tecnologia moderna i les crisis econòmiques del sector.

Més endavant, a partir dels anys vuitanta, el sector de la construcció va agafar rellevància amb la demanda de nous habitatges i urbanitzacions, transformant el paisatge de Can Banús. La masia de Can Banús, avui convertida en Museu-Arxiu, ha esdevingut un punt de referència històrica i cultural al barri i al municipi.

Envoltant la masia, es troben diverses instal·lacions esportives i culturals, com les pistes esportives, el pavelló poliesportiu i la piscina municipal. Altres edificis rellevants inclouen l'Institut Torremar, dedicat a persones amb discapacitat psíquica, i diverses cases d'estil modernista i històric que formen part del paisatge urbà.

A més, recentment, a petició de l'Ajuntament, s'han incorporat nous sectors al Barri de Can Banús, com Can Silva, Can Roura i altres carrers adjacents al Carrer Marquès de Barberà, en resposta a les demandes dels veïns d'aquella zona.

En aquesta mateixa pàgina, a la columna de l'esquerra, trobareu una descripció detallada dels carrers que formen part del Barri de Can Banús, que us ajudarà a conèixer millor el nostre entorn i la nostra història.

 La Junta Directiva.

 Associació de Veïns de Can Banús.